Per què les dones viuen més que els hòmens?

http://amazings.es/2011/02/09/la-longevidad-del-sexo-debil/

Arquea; famosos i desconeguts

 Llegit en la secció Centpeus del diari Ara.

Un tema recurrent sobre la classificació dels éssers vius. Ara que ja heu estudiat aquest tema, segur que podeu aprofitar tota aquesta informació.

 

Si ens pregunten com es divideixen els éssers vius, habitualment establim un parell de categories molt generals: animals i plantes. Tot seguit acostumem a recordar que també hi ha els microbis i els incloem com un tercer gran grup. Realment sembla assenyat ja que les diferències entre els animals i les plantes són evidents tan pel que fa a fisiologia com a l’estructura cel·lular. Però el cas és que on hi ha una divisió important és entre els microbis. En canvi, animals i plantes es poden posar en un mateix sac sense problemes.

Això de classificar és innat en els humans. Però el que sembla senzill d’entrada pot complicar-se molt en arribar als detalls. Distingir entre diferents espècies no sempre és senzill. Les fronteres no estan tan delimitades com ens agradaria als humans i de vegades cal ressituar les classificacions. I si en organismes grans és difícil, en el cas dels bacteris la dificultat es dispara.

El problema és que mirant-los al microscopi veiem poca cosa. Un bastonet, una esfera, sols o agrupats, però poca cosa més. Es podia classificar segons els nutrients que feien servir o les vies metabòliques que empraven, però el gran canvi va venir amb la biologia molecular. Ara podem analitzar la informació genètica i comparar les diferents espècies de manera molt precisa. I quan es fa, apareixen grans agrupacions, anomenades dominis. Hi ha diferents classificacions, però una de intuïtiva és la que organitza els éssers vius en tres dominis. Els eucariotes (aquí entrem els animals, les plantes, els fongs i tot allò en que habitualment pensem quan parlem d’éssers vius). L’altre són els eubacteris, que serien els bacteris de tota la vida. I el darrer són els arqueobacteris, uns microorganismes que, segons com, estan més emparentats amb nosaltres que no pas amb els bacteris.

Els arqueobacteris, o arquea, es van començar a descobrir en indrets on no es pensava que hi pogués haver vida. Fonts d’aigua bullint, llacs extremadament salats, ambients rics en metalls… Per això es va començar a parlar d’extremòfils, o organismes als que els agrada viure en ambients extrems. Això, però, no va durar gaire ja que aviat es van anar trobant arquea a molts més indrets. Fins i tot dins la nostra flora bacteriana n’hi ha alguns. També inclouen algun tipus ben curiós, com ara uns arquea de forma quadrada! A més, el seu estil de vida els va fer molt útils per algunes coses. Disposar d’enzims que segueixen treballant a temperatures de 90 graus o més, permet moltes aplicacions.

Però en analitzar la estructura genètica es va trobar que aquestes arquea compartien moltes més coses amb nosaltres de les que podria semblar. Els enzims per copiar el DNA o el tipus de ribosomes que fan servir s’assemblen més al de les cèl·lules eucariotes (les nostres). Altres coses, en canvi, tenen més retirada als bacteris de sempre.

Per això s’han constituït com un domini a part dels bacteris. A la Terra van evolucionar tres grans formes de vida , probablement a partir d’un avantpassat comú, i ara el dubte és com es relacionen aquests grups evolutivament. En això no es pot parlar amb gaire seguretat ja que la taxonomia és una especialitat que va modificant les coses constantment. Però a més és que realment encara sabem molt poca cosa dels arquea. A mida que es vagin descobrint nous exemples segur que s’anirà aclarint el tema.

En tot cas, els eubacteris i els arquea ens recorden que quan mirem un ficus, un elefant o un rovelló estem mirant parents molt més propers a nosaltres del que ens pensem.

Guia d'estudi dels temes de biodiversitat (temes 7 al 10 del llibre)

En aquesta part del temari trobem uns conceptes generals i uns altres més particulars, alguns dels quals heu treballat mitjançant la realització de treballs específics. Els conceptes generals que exposaré a continuació tindran un valor de 2/3 parts de l'examen, mentre que els conceptes "particulars" valdran 1/3  i s'avaluaran amb unes senzilles preguntes tipus test o qüestions molt curtes. A causa de la meua malaltia, caldrà que treballeu pel vostre compte, ja que aquesta part del currículum no presenta massa dificultats i la memòria és un element important. Són moltes les hores de classe de Biologia que teniu a la setmana.

Continguts generals

Tema  7

–   Reconèixer que la diversitat dels éssers vius requereix una classificació de les espècies biològiques conegudes. Saber relacionar la diversitat biològica com a resultat de l'evolució

–   Saber aplicar i interpretar la nomenclatura binomial de Linneo per nomenar espècies biològiques.

–   Valorar la importància de la taxonomia per classificar els éssers vius reconeixent les aportacions de la biologia molecular en aquest camp científic.

–   Interpretar arbres filogenètics relacionats amb la classificació dels éssers vius al llarg del temps.

–   Conèixer el sistema dels cinc regnes i la classificació actual dels éssers vius en tres dominis. Ser capaços de crear claus dicotòmiques que diferencien els organismes d'aquests 5 regnes.

–   Analitzar el cicle biològic d'organismes de diferents regnes.

Tema 8

–   Conèixer l'origen dels vegetals i diferenciar les principals estructures que van permetre la seva adaptació al medi terrestre.

–   Conèixer els principals tipus de teixits vegetals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans vegetals a través de dibuixos, fotografies o mostres.

–   Relacionar la biodiversitat amb l'extinció d'espècies i les seves causes.

–   Conèixer algunes espècies representatives o endèmiques de la Península Ibèrica i les Illes.

Tema 9

–   Conèixer les principals etapes del desenvolupament embrionari dels animals.

–   Interpretar un arbre filogenètic del regne animal que mostre les principals relacions de l'estructura corporal dels animals.

–   Interpretar un arbre evolutiu dels vertebrats valorant la diversitat biològica de les diferents classes.

–   Valorar la diversitat animal reconeixent la necessitat d'adoptar mesures per conservar-la i evitar l'extinció d'espècies.

Tema 10

–    Conèixer el concepte de teixit biològic.

–   Conèixer els principals tipus de teixits animals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans animals a través de dibuixos, fotografies o mostres.

–   Diferenciar entre clonació reproductiva i clonació terapèutica i entre cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes.

–   Valorar els problemes ètics i legals que planteja la utilització de cèl·lules mare per a diferents usos.

Continguts particulars

–   Conèixer les principals característiques i la classificació dels bacteris com representants del regne de les moneres.

–   Identificar les característiques dels protozous i de les algues que els inclouen en el regne dels protoctistes. Conèixer els principals tipus i algun exemple d'aquests regnes

–   Enumerar les característiques pròpies del regne dels fongs i conèixer la classificació dels fongs.

–   Reconèixer les característiques principals dels grups taxonòmics que comprèn el regne vegetal: briòfits, pteridòfits i espermatòfits (angiospermesi gimnospermes). Donar exemples notables de cada grup.

–   Conèixer l'organització corporal dels principals troncs d'invertebrats no artròpodes, des dels porífers fins als equinoderms.

–   Enumerar les característiques dels artròpodes distingint les particularitats de cada una de les seves classes.

–   Reconèixer les principals característiques morfològiques i anatòmiques de cada una de les classes de vertebrats.

–   Distingir els grups de cordats destacant les característiques que els diferencien d'altres troncs.

Activitats a realitzar

Us he enviat per internet una sèrie d'activitats relacionades amb els temes a estudiar i ara us passaré un llistat dels exercicis del llibre que cal fer en classe. així mateix, ja sabeu que cal fer un treball - presentació sobre un teixit (animal o vegetal) i que aqueslls alumnes que encara no han presentat el powerpoint sobre biodiversitat, ja me'l poden enviar per correu electrònic.

o   Activitats del llibre del tema 7 (ja es van dir en classe, fa molt de temps)

o   Activitats del llibre del tema 8:

Activitats de les pàgines 163 i 167; activitats 1 i 2 de la pàgina 1721, activitat 4 de la pàgina 172.

o   Activitats del llibre del tema 9:

Activitats de la pàgina 178, 181, 186 i 192.

Activitats de les pàgines 198-9 (utilització de claus dicotòmiques)

Activitats 26 i 27 de la pàgina 201

o   Activitats del llibre del tema 10

Activitats de les pàgines 220 a 223

Altres activitats per escrit (seria interessant publicar-les en el bloc dels alumnes de 1 BAT, tot utilitçant hiperlinks)

A més a més, vull que cada alumne faça un informe d'aproximadament un full, en format d'article periodístic sobre una espècie (animal o vegetal) en perill d'extinció, un altre sobre una espècie endèmica i un altre sobre una espècie invasora.

No vull que copieu d'internet. És necessari que recolliu informació i després l'organitzeu i redacteu amb les vostres pròpies paraules. A ser possible, exemples propers, valencians o de la Penísula Ibèrica.

Exposicions PowerPoint sobre teixits

Aquest treball correspon als punts 10 a 12 del tema 8 (teixits vegetals) i al tema 10 del llibre (teixits animals). Cada alumne s'encarregarà d'exposar un teixit, tot explicant la seua localització dins de l'organisme, els tipus cel·lulars i la seua especialització, les funcions que desenvolupen, les classes de cada teixit, etc. Depenent de cada tema el temps d'exposició variarà de 10 minus a 25. Ja en parlarem amb més detall.

Es tracta d'un treball molt gràfic. Convé cercar fotografies microscòpiques reals i esquemes idealitzats de cada teixit, per poder explicar-los en classe amb ajuda del PowerPoint.

La presentació està prevista per a finals de Febrer. Per a qualsevol dubte, podeu escriure al meu email.

Alumne/a	Tema a treballar	Observacions
	TEIXITS ANIMALS
Elena Gómez	Teixit Epitelial
Cristian Sales	Teixits conjuntiu i adipós	Es troben dins dels teixits connectius
Quique Font	Teixits  cartilaginós i ossi	Es troben dins dels teixits connectius
Guillermo Nácher	Teixit sanguini
Sergio Cervera	Sistema Nerviós	Interessa també el mecanisme de trnsmissió de l'impuls nerviós
Raquel Bosch	Teixit muscular	Interessa els tipus i el mecanisme de contracció muscular
	TEIXITS VEGETALS
Marta Jordán	Teixits meristemàtics	pàg 164
Ángel Cortell	Sistema epidèrmic
Celia Sánchez	Sistema fonamental	Parènquima, colènquima i esclerènquima
Daniel Soriano	Sistema Vascular	Xilema i floema

Com ataca el Pasmodium els glòbuls rojos

 

Ja sabem que  la malària  o Paludisme és una malaltia terrible  endèmica de les zones tropicals que causa més d'u milió de marts a l'any. El  responsable de la seua transmissió és el mosquit Anopheles, portador del protozous del gènere Plasmodium.  Només entrar, els plasmodis  s'encaminen al fetge, on es multipliquen ràpidament de manera asexual.  El cicle del paràsit  és complex  i inclou diverses formes i un dels seus moments clau és l'"entrada" dels merozoïts en els glòbuls vermells.

  Fins ara mai s'havia vist el moment exacte en que el plasmodi viola la integritat del glòbul vermell i s'oculta al seu interior per seguir reproduint-se fins rebentar-lo.

( Cell.com vía New Scientist )

Font de la notícia: amazings.es

Els reis del treball en equip.

 

Ningú dubta que el treball en equip és un bon invent. Tots els membres de l’equip en surten beneficiats i els resultats són molts superiors als que aconseguirien treballant individualment. La única condició, és clar, és que tots hi posin el coll. Que massa sovint n’hi ha que s’hi repengen. Això ja ho van descobrir els éssers vius fa milions d’anys i exemples d’organismes que viuen en simbiosi n’hi ha per tot arreu. També hi ha paràsits, és clar, però el benefici a llarg termini és menor.

De totes maneres, una de les simbiosis més reeixides són els líquens. Els organismes implicats treballen tan coordinadament que aparentment semblen un únic organisme. Però un liquen no és una planta, ni un animal, ni un res de res. Un liquen és una combinació de dos éssers vius que treballen coordinadament per sortir-ne beneficiats de la feina en equip. El primer dels participants és un fong, que pot oferir protecció enfront la radiació del Sol i la dessecació ja que presenta una bona capacitat de captar aigua de l’ambient. L’altre participant és un alga, o de vegades, un bacteri fotosintètic. En els dos casos la gràcia és que fa fotosíntesi i aporta uns nutrients que li faciliten molt la vida al fong.

El fet que siguin dos organismes diferents complica la seva classificació. A més, molts d’aquests fongs estan tan adaptats a la forma liquènica, que si es separen de l’alga els costa molt créixer i reproduir-se o simplement no poden fer-ho.

Per reproduir-se han desenvolupat un seguit d’estructures ben curioses. En ocasions es tracta simplement de unes quantes fibres de fong amb algunes algues entremig. Altres vegades és més complicat, però l’interessant són les estructures reproductives. N’hi ha que semblen taques de colors. Altres semblen plats pintats amb un color lleugerament més intens a l’interior. Alguns recorden petites trompetes que surten del cos del liquen.

Però de vegades es produeix un divorci entre els dos components. Se sap des de fa molt temps que els líquens són uns dels primers “organismes” que desapareixen quan augmenta la contaminació i per això es fan servir com bioindicadors. Si la qualitat de l’aire es modifica o si apareix pluja àcida o coses similars, el fong comença a fer estructures més gruixudes i resistents. Això impedeix que l’alga faci la fotosíntesi i la unió entre els dos es desfà. Per això, una manera senzilla de saber si l’aire d’una ciutat és net consisteix simplement en mirar si veieu líquens al carrer. Si n’hi ha, l’aire és net, encara que potser les escultures en patiran les conseqüències ja que molts tenen capacitat d’incrustar-se tant a la pedra que l’arriben a degradar. El procés és lent, però incansable, i a la llarga fa malbé la pedra.

El més curiós dels líquens és que encara tenim moltes coses per saber. El seu metabolisme és curiós, ja que el fong aprofita els sucres que fa l’alga amb la fotosíntesi, però abans els transforma en altres sucres. I una cosa semblant passa amb moltes altres molècules. Això fa que no parem de descobrir noves substàncies potencialment interessants en els líquens. Productes que cap organisme fabrica per separat, però que en combinació si que el poden generar.

Tot plegat fa que quan observeu un liquen no esteu mirant un organisme. Més aviat estareu mirant un ecosistema en miniatura. I de pas, sabreu que esteu en un indret poc contaminat.

Un altre exemble molt curiós de simbiosi entre plantes carnívores i rates-penades el podeu llegir ací

Font de la notícia

2011 International year of forests

Diari escola

Una Activitat CLIL al voltant del dia Mundial de la SIDA

El passat primer de Desembre i amb motiu del dia Mundial de la SIDA, els departaments de Biologia-Geologia i d'Anglés organitzaren una activitat amb els alumnes de Biologia de 1 BAT X. També hi participaren 10 alumnes de primer de Batxillerat de l'IES Ausiàs March de Manises, acompanyats per la seua professora Lina García. L'activitat que es basava en la metodologia CLIL, mitjançant la qual els alumnes aprenen continguts (en aquest cas de Biologia) alhora que aprenen i practiquen l'anglés. L'acte s'enmarcava dins de les propostes de les Jornades Follow up organitzades pel CEFIRE de Sagunt i comptà amb la presència del coordinador de llengües d'aquest CEFIRE, Toni Navarro i de tres professors britànics de l'organització EF que ha estat la triada per la Conselleria d'Educació per a organitzar les estades d'estiu per als professors valencians que han cursat el programa PALE.

L'acte va començar amb una activitat d'escalfament on els alumnes van fer un assaig d'una coreografia a partir d'unes indicacins en anglés. Posteriorment hi va haver una xarrada per part del professor Antoni Cassany al voltant del SIDA i de les mesures de prevenció que el jovent hauria de prendre. Posteriorment van fer un "PARTY" al laboratori  on els alumnes s'ho van passar d'allò més bé prenent un esmorçaret i ballant. Tot això com a "excusa" per fer una simulació del que pot passar en la realitat: amb uns líquids que tenien en uns gotets, els alumnes simularen fins a tres contactes sexuals (amb i sense protecció) entre ells. En la simulació, un dels alumnes era portador del VIH i va ser el responsable de la "infecció" de 8 companys. Una lliçó clara que va calar entre l'alumnat. Finalment hi hagé una xarrada informal amb els professors britànics i els alumnes es van adonar del seu "acceptable" nivell d'anglés assolit al llarg dels cursos passats.

Una experiència que volem tornar a fer. A continuació us oferim un video amb un resum del que vam fer aquell dia:

Aprofitem l'avinentesa per donar les gràcies al professorat i als alumnes  que hi van participar.

PowerPoint en què es va basar la conferència : 

AIDS World Day 2010

Document word sobre les activitats

Briòfits i pteridòfits

Dos articles molt complets de la wikipèdia sobre briòfits i pteridofits. 

Video sobre el cicle vital de les molses:

object>

En aquest video podreu veure alguns tipus de molses i hetàtiques (liverworts) en la natura

Informació bàsica sobre pteridòfits i sobre briòfits . També podeu estudiar allò més bàsic sobre els cicles biològics.

Un video molt detallat sobre el cicle biològic dels pteridòfits. Compte: abans de visionar-lo, hauràs d'estudiar a fons el cicle tal com apareix per exemple en aquesta foto

Regne Protoctista (Protista)

 

Molta informació sobre protozous en aquesta monografia. Si se us ocurrisca copiar. solament et propostcionarà una informació detallada per poder fer el vostre treball.

També hi ha una altra monografia sobre algues. Aquests documents són massa teòrics, però ens proporcionen alguna informació interessant. 

A continuació un video preciós que ens mostra un tipus d'alga microscòpica colonial: Volvox

Regne Fungi

Ací teniu alguns enllaços que ens proporcionen una nova visió sobre el món dels fongs

• Interessantíssim episodi del programa de TVE tres14 dedicat als fongs

• Al Youtube hi ha molts videos sobre el tema. Ací en teniu un

Regne Monera

Per acabar, un poc de diversió amb la cançó dels bacteris. Té els subtítols, així que podeu practicar si us abelleix.

Materials per al tema 7 (Classificació éssers vius)

Clasificació dels éssers vius

Article de la wikipèdia al voltant de la nomenclatura binomial de Linné.

La classificació dels éssers vius dins el projecte Biosfera del MEC. Apunts online i activitats per contestar 

Moltíssima informació per a la realització dels vostres treballs la trobareu en aquesta pàgina: 

El video següent relaciona la biodiversitat amb l'evolució biològica 

Invasors

Un documental emés al programa "sense ficció" de TV3 el passat 7 d'Octubre,  que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen.

http://www.tv3.cat/videos/3137471

YouTube, una eina per aprendre ciència

La tectònica de plaques no és fàcil d'entendre. Youtube ens permet cercar animacions que faciliten la comprensió d'aquests processos. La majoria d'aquestes animacions estan en anglés. Per exemple, teniu aquesta animació de la formació de l'Himàlia:


Un altre exemple és aquesta animació del cicle de Wilson comprimit en 30 segons:

Finalment aquest explica els processos que tenen lloc en un límit divergent:

Nobel de Medicina 2010: la fertilització in vitro

Us transcric aquesta entrada del bloc  CENTPEUS. Ja en parlarem al tercer trimestre del curs.

Aquesta vegada parlar del premi Nobel de medicina i fisiologia no és massa difícil. No es tracta de mecanismes estranys, molècules desconegudes o tècniques misterioses. El guanyador ha estat en Robert Edwards per “El desenvolupament de la fertilització in vitro”, una tècnica de la que més o menys tots n’hem sentit a parlar.

Ara ja sembla rutinària, malgrat que encara representa un gran esforç físic i emocional, sobretot per les mares que s’hi sotmeten. Però als anys 60, quan l’Edwards va començar a interessar-s’hi, eren ciència ficció. A més, per si no n’hi havia prou amb els problemes purament tècnics, hi havia obstacles socials molt importants. A part dels escrúpols religiosos i morals, la infertilitat no es considerava estrictament una malaltia, un problema al que calgués destinar-hi recursos.

En Robert Edwards va fer un plantejament simple. Hi ha molts motius que poden causar la infertilitat en una parella. Problemes per ovular, per fecundar o per implantar l’òvul. Però molts d’aquests problemes es podrien obviar si s'aconseguís dur a terme la fertilització de l’òvul fora de la dona. Això ja s’havia fet en animals d’experimentació, però els humans ja eren una altra història. Allò que en principi és simple, agafa un òvul i molts espermatozoides, posa’ls junts i en poca estona tindràs un embrió en camí, resultava ple de dificultats.

Per començar no és tant senzill aconseguir un òvul, i aviat va veure que no servien si no els obtenia en determinat moment de maduració. Va caldre posar a punt tècniques de laparoscòpia per obtenir òvuls directament de l’ovari. I abans calia fer una estimulació hormonal perquè estiguessin al punt de maduració. Sembla una ximpleria, però si no ho feien així, malgrat que el fecundessin, l’embrió feia una o dues divisions i allà s’aturava.

Va caldre encertar els tractaments hormonals adients, van haver de trobar la manera d’implantar l’embrió, el moment i l’indret. No era igual si s’implantava quan l’embrió tenia dues cèl·lules que si en tenia quatre o si en tenia vuit.

I va caldre aconseguir finançament. Les línies oficials de finançament els van ser denegades. Segurament pensaven que destinar recursos a curar el càncer era més important i els organisme oficials no volien problemes amb organitzacions religioses i morals de tota mena. Per tant van haver de recórrer a donacions particulars. Aquí això del mecenatge és molt poc freqüent, però en països anglosaxons és més habitual. El cas és que mica a mica van anar provant solucions als problemes i finalment, l’any 1978 va néixer la Louise Brown, la primera "bebè proveta" de la història. Cal dir que, estrictament, hauria de ser “bebè placa de cultius”, perquè la fecundació és feia en una placa i no en una proveta.

Actualment la tecnologia ha anat millorant més i més. Malgrat que encara és difícil i complicat (i dur), avui en dia ja han nascut més de quatre milions de criatures gràcies a les tècniques de fertilització in vitro. Molts d’aquells nens, al seu moment han sigut pares i porten vides perfectament normals. Malgrat tot, la tècnica segueix amb una certa controvèrsia com demostra el fet que l’Església Catòlica ha opinat que el premi està completament fora de lloc.

No es pot negar que actuar en els límits de la vida (i també de la mort) comporta un seguit de posicionaments morals i ètics que no tenen fàcil solució. Però segurament als milions de pares que ja tenen al seu fill, aquests dilemes els deuen semblar discussions d’allò més bizantines.