2 articles sobre biodiversitat

Pere Estupinà ens explica en el seu bloc, què són els Onychophora, uns animals tan extraordinaris.

En un altre bloc ens mostra que diu la biologia molecular sobre l'origen d'esponges i celenteris, tot explicant quin dels dos grups és més antic.

Bacteris en l'escena del crim

No penseu que això d'estudiar els bacteris (regne monera) és una cosa tan avorrida. Per demostrar-vos-ho us passe un article molt curiós de la web amazings on podreu saber de quina manera ens poden ajudar a descobeir qui és l'assassí.

PowerPoints sobre biodiversitat (part 1)

A continuació teni els PowerPoints  dels vostres companys de classe sobre diferents grups d'organismes vius. Tot i l'existència d'algunes errades que no han estat corregides a causa de la meua baixa, crec que podreu aprendre i estudiar per al proper examen.

Las Bacterias

Protozoos

algas

algas

Reino Fúngico


Briófitos y pteridófitos97

PORIFEROS Y CELENTEREOS

Video sobre la fragata portuguesa

Comparatció de les mides de diferents tipus de cèl·lules i virus

Material molt interessant de la Universtitat de Utah. Compara el món macroscòpic amb les mides de diferents tipus de cèl·lules.

Un exemple per treballar les espècies invasores

Recordeu que no podeu repetir tots la mateixa espècie. El primer que em comunique que està interessat en tractar aquest exemple, m'ha d'escriure un email per confirmar que pot treballar aquest exemple. N'hi molts altres, no patiu..

Va sobre l'insecte que s'està carregant les nostres palmeres. Ací teniu la informació. Recordeu que no es tracta de copiar.....

Arquea; famosos i desconeguts

 Llegit en la secció Centpeus del diari Ara.

Un tema recurrent sobre la classificació dels éssers vius. Ara que ja heu estudiat aquest tema, segur que podeu aprofitar tota aquesta informació.

 

Si ens pregunten com es divideixen els éssers vius, habitualment establim un parell de categories molt generals: animals i plantes. Tot seguit acostumem a recordar que també hi ha els microbis i els incloem com un tercer gran grup. Realment sembla assenyat ja que les diferències entre els animals i les plantes són evidents tan pel que fa a fisiologia com a l’estructura cel·lular. Però el cas és que on hi ha una divisió important és entre els microbis. En canvi, animals i plantes es poden posar en un mateix sac sense problemes.

Això de classificar és innat en els humans. Però el que sembla senzill d’entrada pot complicar-se molt en arribar als detalls. Distingir entre diferents espècies no sempre és senzill. Les fronteres no estan tan delimitades com ens agradaria als humans i de vegades cal ressituar les classificacions. I si en organismes grans és difícil, en el cas dels bacteris la dificultat es dispara.

El problema és que mirant-los al microscopi veiem poca cosa. Un bastonet, una esfera, sols o agrupats, però poca cosa més. Es podia classificar segons els nutrients que feien servir o les vies metabòliques que empraven, però el gran canvi va venir amb la biologia molecular. Ara podem analitzar la informació genètica i comparar les diferents espècies de manera molt precisa. I quan es fa, apareixen grans agrupacions, anomenades dominis. Hi ha diferents classificacions, però una de intuïtiva és la que organitza els éssers vius en tres dominis. Els eucariotes (aquí entrem els animals, les plantes, els fongs i tot allò en que habitualment pensem quan parlem d’éssers vius). L’altre són els eubacteris, que serien els bacteris de tota la vida. I el darrer són els arqueobacteris, uns microorganismes que, segons com, estan més emparentats amb nosaltres que no pas amb els bacteris.

Els arqueobacteris, o arquea, es van començar a descobrir en indrets on no es pensava que hi pogués haver vida. Fonts d’aigua bullint, llacs extremadament salats, ambients rics en metalls… Per això es va començar a parlar d’extremòfils, o organismes als que els agrada viure en ambients extrems. Això, però, no va durar gaire ja que aviat es van anar trobant arquea a molts més indrets. Fins i tot dins la nostra flora bacteriana n’hi ha alguns. També inclouen algun tipus ben curiós, com ara uns arquea de forma quadrada! A més, el seu estil de vida els va fer molt útils per algunes coses. Disposar d’enzims que segueixen treballant a temperatures de 90 graus o més, permet moltes aplicacions.

Però en analitzar la estructura genètica es va trobar que aquestes arquea compartien moltes més coses amb nosaltres de les que podria semblar. Els enzims per copiar el DNA o el tipus de ribosomes que fan servir s’assemblen més al de les cèl·lules eucariotes (les nostres). Altres coses, en canvi, tenen més retirada als bacteris de sempre.

Per això s’han constituït com un domini a part dels bacteris. A la Terra van evolucionar tres grans formes de vida , probablement a partir d’un avantpassat comú, i ara el dubte és com es relacionen aquests grups evolutivament. En això no es pot parlar amb gaire seguretat ja que la taxonomia és una especialitat que va modificant les coses constantment. Però a més és que realment encara sabem molt poca cosa dels arquea. A mida que es vagin descobrint nous exemples segur que s’anirà aclarint el tema.

En tot cas, els eubacteris i els arquea ens recorden que quan mirem un ficus, un elefant o un rovelló estem mirant parents molt més propers a nosaltres del que ens pensem.

Guia d'estudi dels temes de biodiversitat (temes 7 al 10 del llibre)

En aquesta part del temari trobem uns conceptes generals i uns altres més particulars, alguns dels quals heu treballat mitjançant la realització de treballs específics. Els conceptes generals que exposaré a continuació tindran un valor de 2/3 parts de l'examen, mentre que els conceptes "particulars" valdran 1/3  i s'avaluaran amb unes senzilles preguntes tipus test o qüestions molt curtes. A causa de la meua malaltia, caldrà que treballeu pel vostre compte, ja que aquesta part del currículum no presenta massa dificultats i la memòria és un element important. Són moltes les hores de classe de Biologia que teniu a la setmana.

Continguts generals

Tema  7

–   Reconèixer que la diversitat dels éssers vius requereix una classificació de les espècies biològiques conegudes. Saber relacionar la diversitat biològica com a resultat de l'evolució

–   Saber aplicar i interpretar la nomenclatura binomial de Linneo per nomenar espècies biològiques.

–   Valorar la importància de la taxonomia per classificar els éssers vius reconeixent les aportacions de la biologia molecular en aquest camp científic.

–   Interpretar arbres filogenètics relacionats amb la classificació dels éssers vius al llarg del temps.

–   Conèixer el sistema dels cinc regnes i la classificació actual dels éssers vius en tres dominis. Ser capaços de crear claus dicotòmiques que diferencien els organismes d'aquests 5 regnes.

–   Analitzar el cicle biològic d'organismes de diferents regnes.

Tema 8

–   Conèixer l'origen dels vegetals i diferenciar les principals estructures que van permetre la seva adaptació al medi terrestre.

–   Conèixer els principals tipus de teixits vegetals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans vegetals a través de dibuixos, fotografies o mostres.

–   Relacionar la biodiversitat amb l'extinció d'espècies i les seves causes.

–   Conèixer algunes espècies representatives o endèmiques de la Península Ibèrica i les Illes.

Tema 9

–   Conèixer les principals etapes del desenvolupament embrionari dels animals.

–   Interpretar un arbre filogenètic del regne animal que mostre les principals relacions de l'estructura corporal dels animals.

–   Interpretar un arbre evolutiu dels vertebrats valorant la diversitat biològica de les diferents classes.

–   Valorar la diversitat animal reconeixent la necessitat d'adoptar mesures per conservar-la i evitar l'extinció d'espècies.

Tema 10

–    Conèixer el concepte de teixit biològic.

–   Conèixer els principals tipus de teixits animals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans animals a través de dibuixos, fotografies o mostres.

–   Diferenciar entre clonació reproductiva i clonació terapèutica i entre cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes.

–   Valorar els problemes ètics i legals que planteja la utilització de cèl·lules mare per a diferents usos.

Continguts particulars

–   Conèixer les principals característiques i la classificació dels bacteris com representants del regne de les moneres.

–   Identificar les característiques dels protozous i de les algues que els inclouen en el regne dels protoctistes. Conèixer els principals tipus i algun exemple d'aquests regnes

–   Enumerar les característiques pròpies del regne dels fongs i conèixer la classificació dels fongs.

–   Reconèixer les característiques principals dels grups taxonòmics que comprèn el regne vegetal: briòfits, pteridòfits i espermatòfits (angiospermesi gimnospermes). Donar exemples notables de cada grup.

–   Conèixer l'organització corporal dels principals troncs d'invertebrats no artròpodes, des dels porífers fins als equinoderms.

–   Enumerar les característiques dels artròpodes distingint les particularitats de cada una de les seves classes.

–   Reconèixer les principals característiques morfològiques i anatòmiques de cada una de les classes de vertebrats.

–   Distingir els grups de cordats destacant les característiques que els diferencien d'altres troncs.

Activitats a realitzar

Us he enviat per internet una sèrie d'activitats relacionades amb els temes a estudiar i ara us passaré un llistat dels exercicis del llibre que cal fer en classe. així mateix, ja sabeu que cal fer un treball - presentació sobre un teixit (animal o vegetal) i que aqueslls alumnes que encara no han presentat el powerpoint sobre biodiversitat, ja me'l poden enviar per correu electrònic.

o   Activitats del llibre del tema 7 (ja es van dir en classe, fa molt de temps)

o   Activitats del llibre del tema 8:

Activitats de les pàgines 163 i 167; activitats 1 i 2 de la pàgina 1721, activitat 4 de la pàgina 172.

o   Activitats del llibre del tema 9:

Activitats de la pàgina 178, 181, 186 i 192.

Activitats de les pàgines 198-9 (utilització de claus dicotòmiques)

Activitats 26 i 27 de la pàgina 201

o   Activitats del llibre del tema 10

Activitats de les pàgines 220 a 223

Altres activitats per escrit (seria interessant publicar-les en el bloc dels alumnes de 1 BAT, tot utilitçant hiperlinks)

A més a més, vull que cada alumne faça un informe d'aproximadament un full, en format d'article periodístic sobre una espècie (animal o vegetal) en perill d'extinció, un altre sobre una espècie endèmica i un altre sobre una espècie invasora.

No vull que copieu d'internet. És necessari que recolliu informació i després l'organitzeu i redacteu amb les vostres pròpies paraules. A ser possible, exemples propers, valencians o de la Penísula Ibèrica.

Com ataca el Pasmodium els glòbuls rojos

 

Ja sabem que  la malària  o Paludisme és una malaltia terrible  endèmica de les zones tropicals que causa més d'u milió de marts a l'any. El  responsable de la seua transmissió és el mosquit Anopheles, portador del protozous del gènere Plasmodium.  Només entrar, els plasmodis  s'encaminen al fetge, on es multipliquen ràpidament de manera asexual.  El cicle del paràsit  és complex  i inclou diverses formes i un dels seus moments clau és l'"entrada" dels merozoïts en els glòbuls vermells.

  Fins ara mai s'havia vist el moment exacte en que el plasmodi viola la integritat del glòbul vermell i s'oculta al seu interior per seguir reproduint-se fins rebentar-lo.

( Cell.com vía New Scientist )

Font de la notícia: amazings.es

Els reis del treball en equip.

 

Ningú dubta que el treball en equip és un bon invent. Tots els membres de l’equip en surten beneficiats i els resultats són molts superiors als que aconseguirien treballant individualment. La única condició, és clar, és que tots hi posin el coll. Que massa sovint n’hi ha que s’hi repengen. Això ja ho van descobrir els éssers vius fa milions d’anys i exemples d’organismes que viuen en simbiosi n’hi ha per tot arreu. També hi ha paràsits, és clar, però el benefici a llarg termini és menor.

De totes maneres, una de les simbiosis més reeixides són els líquens. Els organismes implicats treballen tan coordinadament que aparentment semblen un únic organisme. Però un liquen no és una planta, ni un animal, ni un res de res. Un liquen és una combinació de dos éssers vius que treballen coordinadament per sortir-ne beneficiats de la feina en equip. El primer dels participants és un fong, que pot oferir protecció enfront la radiació del Sol i la dessecació ja que presenta una bona capacitat de captar aigua de l’ambient. L’altre participant és un alga, o de vegades, un bacteri fotosintètic. En els dos casos la gràcia és que fa fotosíntesi i aporta uns nutrients que li faciliten molt la vida al fong.

El fet que siguin dos organismes diferents complica la seva classificació. A més, molts d’aquests fongs estan tan adaptats a la forma liquènica, que si es separen de l’alga els costa molt créixer i reproduir-se o simplement no poden fer-ho.

Per reproduir-se han desenvolupat un seguit d’estructures ben curioses. En ocasions es tracta simplement de unes quantes fibres de fong amb algunes algues entremig. Altres vegades és més complicat, però l’interessant són les estructures reproductives. N’hi ha que semblen taques de colors. Altres semblen plats pintats amb un color lleugerament més intens a l’interior. Alguns recorden petites trompetes que surten del cos del liquen.

Però de vegades es produeix un divorci entre els dos components. Se sap des de fa molt temps que els líquens són uns dels primers “organismes” que desapareixen quan augmenta la contaminació i per això es fan servir com bioindicadors. Si la qualitat de l’aire es modifica o si apareix pluja àcida o coses similars, el fong comença a fer estructures més gruixudes i resistents. Això impedeix que l’alga faci la fotosíntesi i la unió entre els dos es desfà. Per això, una manera senzilla de saber si l’aire d’una ciutat és net consisteix simplement en mirar si veieu líquens al carrer. Si n’hi ha, l’aire és net, encara que potser les escultures en patiran les conseqüències ja que molts tenen capacitat d’incrustar-se tant a la pedra que l’arriben a degradar. El procés és lent, però incansable, i a la llarga fa malbé la pedra.

El més curiós dels líquens és que encara tenim moltes coses per saber. El seu metabolisme és curiós, ja que el fong aprofita els sucres que fa l’alga amb la fotosíntesi, però abans els transforma en altres sucres. I una cosa semblant passa amb moltes altres molècules. Això fa que no parem de descobrir noves substàncies potencialment interessants en els líquens. Productes que cap organisme fabrica per separat, però que en combinació si que el poden generar.

Tot plegat fa que quan observeu un liquen no esteu mirant un organisme. Més aviat estareu mirant un ecosistema en miniatura. I de pas, sabreu que esteu en un indret poc contaminat.

Un altre exemble molt curiós de simbiosi entre plantes carnívores i rates-penades el podeu llegir ací

Font de la notícia

2011 International year of forests

Diari escola

Holoparàsites, plantes com fongs

Hi ha plantes que no són verdes. Tampoc tenen fulles ni arrels. Tot el que els cal per viure ho aconsegueixen a través dels vasos conductors de la planta que parasiten. Tot això ho explica aquest curt video del programa de TV3 "Medi ambient"

Exposicions orals sobre Biodiversitat

Tal com vam parlar en classe, us passe el llistat i les dates d'exposició  dels vostres treballs de la segona avaluació: 

Alumne/a	Tema a exposar	Data presentació
Marta Jordán	Bacteris (regne Monera)	17/01/11
Elena Gómez	Protozous (Regne protoctista)	17/01/11
Enrique Font	Fongs	21/01/11
Daniel Soriano	Algues (Regne protoctista)	21/01/11
Sergio Cervera	Briòfits i Pteridòfits	24/01/11
Celia Sánchez	Porífers i Celenterats	24/01/11
Guillermo Nácher	Mol·luscs	28/01/11
Cristian Sales	Cucs (anèl·lids, platihelmints i nemàtodes)	28/01/11
Raquel Bosch	Artròpodes	31/01/11
Angel Cortell	Equinoderms	31/01/11

La sisena extinció

Episodi del programa de Punt 2 "Medi Ambient"  que tracta de temes importants com  l'extinció de les espècies o la cimera sobre el Clima de Cancun (Mèxic). Molt a veure amb el tema de biodiversitat.

Briòfits i pteridòfits

Dos articles molt complets de la wikipèdia sobre briòfits i pteridofits. 

Video sobre el cicle vital de les molses:

object>

En aquest video podreu veure alguns tipus de molses i hetàtiques (liverworts) en la natura

Informació bàsica sobre pteridòfits i sobre briòfits . També podeu estudiar allò més bàsic sobre els cicles biològics.

Un video molt detallat sobre el cicle biològic dels pteridòfits. Compte: abans de visionar-lo, hauràs d'estudiar a fons el cicle tal com apareix per exemple en aquesta foto

Regne Protoctista (Protista)

 

Molta informació sobre protozous en aquesta monografia. Si se us ocurrisca copiar. solament et propostcionarà una informació detallada per poder fer el vostre treball.

També hi ha una altra monografia sobre algues. Aquests documents són massa teòrics, però ens proporcionen alguna informació interessant. 

A continuació un video preciós que ens mostra un tipus d'alga microscòpica colonial: Volvox

Regne Fungi

Ací teniu alguns enllaços que ens proporcionen una nova visió sobre el món dels fongs

• Interessantíssim episodi del programa de TVE tres14 dedicat als fongs

• Al Youtube hi ha molts videos sobre el tema. Ací en teniu un

Regne Monera

Per acabar, un poc de diversió amb la cançó dels bacteris. Té els subtítols, així que podeu practicar si us abelleix.

Materials per al tema 7 (Classificació éssers vius)

Clasificació dels éssers vius

Article de la wikipèdia al voltant de la nomenclatura binomial de Linné.

La classificació dels éssers vius dins el projecte Biosfera del MEC. Apunts online i activitats per contestar 

Moltíssima informació per a la realització dels vostres treballs la trobareu en aquesta pàgina: 

El video següent relaciona la biodiversitat amb l'evolució biològica 

Invasors

Un documental emés al programa "sense ficció" de TV3 el passat 7 d'Octubre,  que treu a la llum, amb imatges inèdites del món animal, un drama ambiental de dimensions catastròfiques. Una història que fins ara mai no s'havia explicat tan obertament. La venda il·legal i legal de milions d'animals i plantes exòtiques a tot Europa i, especialment, a Espanya, mou a l'any desenes de milers de milions d'euros. Espanya és el primer país en el funest rànquing d'abandonament d'animals i, avui en dia, s'enfronta a aquest problema sense haver quantificat encara les conseqüències del fenomen.

http://www.tv3.cat/videos/3137471