dimecres, 25 de maig de 2011

Codigene.exe, un programa per a aprendre com funciona l'ADN

El curs passat, ja vàreu treballar aquesta activitat que posa en pràctica el flux d'informació des de l'ADN fins a les proteïnes: El programa Codigene el podeu descarregar des d'ací. Quan aparega la pàgina, utilitzeu l'opció "Free User". Espereu un poc i el podreu descarregar al vostre ordinador.  S'instal·la fàcilmente en qualsevol PC Podeu practicar exercicis de replicació i síntesi de proteïnes. Recordeu que cal anar  a Opcions de la traducció per poder seleccionar que en l'exercici demane 'anticodó i/o l'aminoàcid.

Recursos educatiu al voltant dels àcids nucleics

Tota aquesta informació que teniu a continuació us ajudaran a entendre la part del tema sobre els àcids nuclueics i les seues funcions: 

 

Web del professor sobre àcids nucleics (informació bàsica). En aquesta altra hi ha informació avançada

DNA quiz

Posa a prova els teus coneixements sobre ADN i les teues "reading skills". Segur que passeu la prova amb èxit.


LA SÍNTESI DE LES PROTEÏNES
 
El flux de informació: Dogma central
La maduració de l'ARN transcrit: Maduració. Altra animació de la maduració
Tutorial interactiu sobre el procés de transcripció i traducció de l'ADN:

diumenge, 22 de maig de 2011

ACTIVITATS A REALITZAR DEL TEMA DE LES MALALTIES GÈNIQUES


Durant aquests dies hem estat treballant el tema de les malalties genètiques, concretament el tema de la fibrosi quística. Caldrà que cada equip presente les activitats de la web que apareixen a continuació. En l'examen haureu de contestar qüestions paregudes a les treballades, així que ja podeu fer-les el millor possible.

1.1 L'origen dels símptomes de la FQ que afecten l'aparell respiratori
1.2 L'origen dels símptomes de la FQ que afecten l'aparell digestiu
1.4. Per què hi ha proteïnes RTFQ que tenen una estructura anòmala?
1.5: La herència de la fibrosi quística

dimecres, 11 de maig de 2011

Com preparar l'exposició oral del tema del nivell orgànic

En aquesta tercera avaluació, els alumnes prepararan (i exposaran oralment al llarg d'una hora) un dels temes que composen el temari corresponent al nivell orgànic. Amb aquest treball, volem potenciar l'adquisició de competències bàsiques que apareixen als objectius generals del batxillerat. 

La presentació es farà mitjançant un PowerPoint. Per no tenir problemes a l'hora de poder utilitzar l'ordinador del centre ÉS NECESSARI que els alumnes guarden el fitxer en forma .ppt (presentació de PowerPoint 97-2004). De no seguir aquestes normes el seu treball no serà valorat si no es pot projectar al centre).

Els alumnes han de seguir unes normes a l'hora de realitzar el seu treball. Cal fer una portada on apareixerà el nom del treball, el nom de l'autor, el curs al que pertany i la data de presentació. Caldrà fer un índex dels temes a tractar i, finalment, una relació de la bibliografia utilitzada. En aquest document teniu algunes consideracions a tenir en compte. Recordeu que la presentació i l'ortografia seran també puntuables. Naturalment, es tindrà en consideració el grau d'expressió oral ! A continuació teniu alguns aspectes que seran avaluats:


Els PowerPoints hauran de ser lliurats previament al professor (via telemàtica o mitjançant un pendrive abans del dia 31 de Maig. En aquesta mateixa data, tots els alumnes hauran de presentar una sèrie de qüestions (han de ser interessants) sobre els temes que seran explicats pels seus companys. Es recomana fer dos o tres preguntes per cada tema. Aquesta activitat serà puntuable, així que caldrà esforçar-se en proposar preguntes i ser original.

Previament, i abans del dimecres 18, caldrà  presentar l'index (com volem organitzar el nostre treball) i la bibliografia (com a mínim 4 fonts bibliogràfiques) al professor que ho valorarà i corregirà si és necessari.

Aquest treball tindrà un valor d'una tercera part de la tercera avaluació

A continuació teniu l'ordre de presentació dels treballs

dimarts, 12 d’abril de 2011

Malalties genètiques: BIOLOGIA EN CONTEXT

Durant aquest mes de maig anem a treballar seguint una metodologia innovadora diferents punts del curriculum de primer de batxillerat. Utilitzarem el mètode Salters de Biologia en context, estudiant el tema de les malalties genètiques, concretament la fibrosi quística. 

Aquesta part de la matèria us servirà per poder encarar amb garanties el curs de biologia de 2 Bat. Treballarem per parelles seguint el material que tenim en la pàgina web que teniu destacada al final d'aquesta entrada. Anireu treballant en casa i en l'aula comprovarem el vostre treball (recordeu que treballeu per parelles i que cal que us coordineu). el professor completarà la informació i us aclarirà els dubtes que aneu formulant. L'avaluació serà contínua, dia a dia. El dia 2 de Juny farem un examen sobre el tema. Aquest dia, cada equip haurà de presentar el treball realitzat al llarg d'aquest mes en format word (.doc)

 
Aquesta activitat suposarà la tercera part de la nota de l'avaluació

 Per poder treballar online l'activitat, caldrà entrar en aquesta web

divendres, 11 de març de 2011

2 articles sobre biodiversitat

Pere Estupinà ens explica en el seu bloc, què són els Onychophora, uns animals tan extraordinaris.

En un altre bloc ens mostra que diu la biologia molecular sobre l'origen d'esponges i celenteris, tot explicant quin dels dos grups és més antic.


Bacteris en l'escena del crim

No penseu que això d'estudiar els bacteris (regne monera) és una cosa tan avorrida. Per demostrar-vos-ho us passe un article molt curiós de la web amazings on podreu saber de quina manera ens poden ajudar a descobeir qui és l'assassí.

dimarts, 8 de març de 2011

dimarts, 1 de març de 2011

diumenge, 27 de febrer de 2011

Tutorials per poder treballar amb internet

Aquest bloc dóna molts bons consells per poder descarregar-se videos des d'internet al vostre ordinador i altres temes interessants relacionats amb els blocs i internet.  Aconselle la seua lectura.


Per altra banda, si voleu descarregar-vos un video youtube en el vostre ordinador, hi ha una manera molt simple: consisteix en substuir les lletres you de youtube per keep-
Així, per exemple
per 

Us eixirà una nova pàgina, us demanarà permís per instal·lar un applet i podreu descarregar-vos el video en diferents formats com apareix a la part inferior de la imatge.

YouTube us pot ajudar amb el tema dels teixits

Us passe dos  videos del youtube que us permetran  tindre una idea bàsica dels principals teixits animals i vegetals, el que us ajudadarà a preparar l'examen.



Finalment, Youtube també té diferents videos d'un nivell olt més elevat sobre la histologia de diferents òrgans i que poden ser aprofitats per aquells alumnes que han de preparar la presentació d'un teixit animal.

http://www.youtube.com/user/histopatologiahttp://www.youtube.com/user/histopatologia

dimecres, 23 de febrer de 2011

PowerPoints sobre biodiversitat (part 1)

A continuació teni els PowerPoints  dels vostres companys de classe sobre diferents grups d'organismes vius. Tot i l'existència d'algunes errades que no han estat corregides a causa de la meua baixa, crec que podreu aprendre i estudiar per al proper examen.

Las Bacterias

Protozoos

algas

algas

Reino Fúngico


Briófitos y pteridófitos97

PORIFEROS Y CELENTEREOS

Video sobre la fragata portuguesa

Com fer presentacions divertides

De vegades utilitzar el PowerPoint no és tan estimulant per a la nostra audiència com es podríem pensar. En el bloc La Ciencia de la vida ens presenten  Prezi, un servei online, (també us podeu descarregar una versió al vostre ordinador) que permet fer zooms, girar imatges de texts o imatges. ot i estar en anglés, el seu ús sembla molt intuitiu.

A més dels exemples que presenta la web del producte, també podeu veure la primera presentació que ha fet l'autor d'aquest bloc al voltant de l'aigua en les seues classes de 1 ESO.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Què són les cèl·lules mare?


Un senzill powerpoint relacionat amb el concepte de desenvolupament embrionari que teniu al llibre

Per què les dones viuen més que els hòmens?

Photosynthesis song

A veure si quan torne ja sabeu cantar aquesta senzilla melodia:

Inside the cell

Animació fantàstica que us ajudarà a recordar tot el que heu aprés fins ara de la cèl·lula. Solament cal passar el punter per la cèl·lula.
També és interessant l'apartat sobre l'evolució cel·lular

Comparatció de les mides de diferents tipus de cèl·lules i virus

Material molt interessant de la Universtitat de Utah. Compara el món macroscòpic amb les mides de diferents tipus de cèl·lules.

Un article relacionat amb els teixits vegetals

Aprenent dels vegetals: L’efecte lotus

Lotus.jpg 

Amb molta freqüència, descobriments importants comencen simplement mirant al voltant amb una certa curiositat. I un bon exemple el tenim quan als anys setanta en Wilhelm Barthlott, un botànic de la Universitat de Bonn, es va fixar en una característica de les fulles dels lotus (Nelumbo nucifera). Aquesta planta aquàtica, molt valorada per les cultures orientals, presenta unes fulles excepcionalment brillants i netes. De fet, les fulles de lotus no s’embruten gairebé mai ja que la pluja llisca amb una facilitat extraordinària per la seva superfície i, en fer-ho, s’emporta tota la pols.
En observar aquestes fulles al microscopi electrònic es va veure un fet fascinant. Les gotes d’aigua dipositades sobre les fulles del lotus no llisquen per sobre sinó que pràcticament van rodant sense tenir-hi gairebé contacte amb la superfície. Quan l’aigua no s’adhereix a una superfície diem que aquesta és hidròfoba. Però en el cas del lotus, la superfície passa a ser hiperhidròfoba gràcies a dos particularitats microscòpiques.
La primera és un recobriment amb una mena de cera que per les seves propietats químiques ja li donen una bona característica hidrofòbica. Simplement les ceres, igual que els olis, no es barregen amb l’aigua. Però això no ho explicava tot. La clau estava en la forma de la superfície. Les fulles del lotus no tenen una superfície plana sinó que mostren tot de petites protuberàncies. Això fa que el contacte de les gotes d’aigua amb la fulla tingui lloc únicament en la part superior d’aquests punts  pugui “rodar” sense gairebé interaccionar-hi.
Quan cau pols a la superfície de la fulla, tampoc té cap lloc on unir-se amb força, de manera que si hi passa una gota d’aigua, l’aigua serà la zona amb més facilitat per enganxar-se, de manera que la pols és arrossegada amb una facilitat extrema per l’aigua. El resultat és que la fulla del lotus es neteja pràcticament sola. D’això se’n diu “efecte lotus” i, a més de imatges ben curioses, ja es comença a aplicar per fabricar superfícies auto-netejables.
Després de tot només es tracta de fabricar les coses amb una superfície cerosa i amb rugositats microscòpiques. Una de les primeres coses que van fer va ser una cullera amb la que pots agafar mel i deixar-la caure tota sense que en quedi res unit a la superfície. També estan fent-se teixits per fabricar tendals que es netegen perfectament sense res més que una mica d’aigua (de pluja). Es podrien fer llaunes de salsa de tomàquet de les que tot el contingut cauria sense problemes ni deixar res a la superfície de la llauna. I així, la imaginació és l’únic límit en les aplicacions que té l’efecte lotus.
Potser aviat tindrem teixits per fer una roba amb la que no hauràs de patir per si et taques mentre estàs dinant. Una esquitxada de salsa de tomàquet lliscaria sense quedar enganxada.
El que fa gràcia és que la manera d’aconseguir una superfície perfectament neta és just la contraria del que sembla dictar l’experiència. Sempre pensàvem que les superfícies són més fàcils de netejar com més llises siguin. El motiu és que la porqueria es queda amagada als racons. Però a escala microscòpica trobem que per aconseguir una superfície neta el que cal és que no sigui llisa sinó rugosa.
Tot plegat un bon exemple de les lliçons que podem aprendre dels vegetals.

2011, any internacional de la Química

dimarts, 8 de febrer de 2011

Un exemple per treballar les espècies invasores

Recordeu que no podeu repetir tots la mateixa espècie. El primer que em comunique que està interessat en tractar aquest exemple, m'ha d'escriure un email per confirmar que pot treballar aquest exemple. N'hi molts altres, no patiu..
Va sobre l'insecte que s'està carregant les nostres palmeres. Ací teniu la informació. Recordeu que no es tracta de copiar.....

Arquea; famosos i desconeguts

 Llegit en la secció Centpeus del diari Ara.

Un tema recurrent sobre la classificació dels éssers vius. Ara que ja heu estudiat aquest tema, segur que podeu aprofitar tota aquesta informació.

Halobacteria.jpg 

Si ens pregunten com es divideixen els éssers vius, habitualment establim un parell de categories molt generals: animals i plantes. Tot seguit acostumem a recordar que també hi ha els microbis i els incloem com un tercer gran grup. Realment sembla assenyat ja que les diferències entre els animals i les plantes són evidents tan pel que fa a fisiologia com a l’estructura cel·lular. Però el cas és que on hi ha una divisió important és entre els microbis. En canvi, animals i plantes es poden posar en un mateix sac sense problemes.
Això de classificar és innat en els humans. Però el que sembla senzill d’entrada pot complicar-se molt en arribar als detalls. Distingir entre diferents espècies no sempre és senzill. Les fronteres no estan tan delimitades com ens agradaria als humans i de vegades cal ressituar les classificacions. I si en organismes grans és difícil, en el cas dels bacteris la dificultat es dispara.
El problema és que mirant-los al microscopi veiem poca cosa. Un bastonet, una esfera, sols o agrupats, però poca cosa més. Es podia classificar segons els nutrients que feien servir o les vies metabòliques que empraven, però el gran canvi va venir amb la biologia molecular. Ara podem analitzar la informació genètica i comparar les diferents espècies de manera molt precisa. I quan es fa, apareixen grans agrupacions, anomenades dominis. Hi ha diferents classificacions, però una de intuïtiva és la que organitza els éssers vius en tres dominis. Els eucariotes (aquí entrem els animals, les plantes, els fongs i tot allò en que habitualment pensem quan parlem d’éssers vius). L’altre són els eubacteris, que serien els bacteris de tota la vida. I el darrer són els arqueobacteris, uns microorganismes que, segons com, estan més emparentats amb nosaltres que no pas amb els bacteris.
Els arqueobacteris, o arquea, es van començar a descobrir en indrets on no es pensava que hi pogués haver vida. Fonts d’aigua bullint, llacs extremadament salats, ambients rics en metalls… Per això es va començar a parlar d’extremòfils, o organismes als que els agrada viure en ambients extrems. Això, però, no va durar gaire ja que aviat es van anar trobant arquea a molts més indrets. Fins i tot dins la nostra flora bacteriana n’hi ha alguns. També inclouen algun tipus ben curiós, com ara uns arquea de forma quadrada! A més, el seu estil de vida els va fer molt útils per algunes coses. Disposar d’enzims que segueixen treballant a temperatures de 90 graus o més, permet moltes aplicacions.
Però en analitzar la estructura genètica es va trobar que aquestes arquea compartien moltes més coses amb nosaltres de les que podria semblar. Els enzims per copiar el DNA o el tipus de ribosomes que fan servir s’assemblen més al de les cèl·lules eucariotes (les nostres). Altres coses, en canvi, tenen més retirada als bacteris de sempre.
Per això s’han constituït com un domini a part dels bacteris. A la Terra van evolucionar tres grans formes de vida , probablement a partir d’un avantpassat comú, i ara el dubte és com es relacionen aquests grups evolutivament. En això no es pot parlar amb gaire seguretat ja que la taxonomia és una especialitat que va modificant les coses constantment. Però a més és que realment encara sabem molt poca cosa dels arquea. A mida que es vagin descobrint nous exemples segur que s’anirà aclarint el tema.
En tot cas, els eubacteris i els arquea ens recorden que quan mirem un ficus, un elefant o un rovelló estem mirant parents molt més propers a nosaltres del que ens pensem.

divendres, 4 de febrer de 2011

Guia d'estudi dels temes de biodiversitat (temes 7 al 10 del llibre)


En aquesta part del temari trobem uns conceptes generals i uns altres més particulars, alguns dels quals heu treballat mitjançant la realització de treballs específics. Els conceptes generals que exposaré a continuació tindran un valor de 2/3 parts de l'examen, mentre que els conceptes "particulars" valdran 1/3  i s'avaluaran amb unes senzilles preguntes tipus test o qüestions molt curtes. A causa de la meua malaltia, caldrà que treballeu pel vostre compte, ja que aquesta part del currículum no presenta massa dificultats i la memòria és un element important. Són moltes les hores de classe de Biologia que teniu a la setmana.
Continguts generals
Tema  7
   Reconèixer que la diversitat dels éssers vius requereix una classificació de les espècies biològiques conegudes. Saber relacionar la diversitat biològica com a resultat de l'evolució
   Saber aplicar i interpretar la nomenclatura binomial de Linneo per nomenar espècies biològiques.
   Valorar la importància de la taxonomia per classificar els éssers vius reconeixent les aportacions de la biologia molecular en aquest camp científic.
   Interpretar arbres filogenètics relacionats amb la classificació dels éssers vius al llarg del temps.
   Conèixer el sistema dels cinc regnes i la classificació actual dels éssers vius en tres dominis. Ser capaços de crear claus dicotòmiques que diferencien els organismes d'aquests 5 regnes.
   Analitzar el cicle biològic d'organismes de diferents regnes.

Tema 8
   Conèixer l'origen dels vegetals i diferenciar les principals estructures que van permetre la seva adaptació al medi terrestre.
   Conèixer els principals tipus de teixits vegetals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans vegetals a través de dibuixos, fotografies o mostres.
   Relacionar la biodiversitat amb l'extinció d'espècies i les seves causes.
   Conèixer algunes espècies representatives o endèmiques de la Península Ibèrica i les Illes.

Tema 9
   Conèixer les principals etapes del desenvolupament embrionari dels animals.
   Interpretar un arbre filogenètic del regne animal que mostre les principals relacions de l'estructura corporal dels animals.
   Interpretar un arbre evolutiu dels vertebrats valorant la diversitat biològica de les diferents classes.
   Valorar la diversitat animal reconeixent la necessitat d'adoptar mesures per conservar-la i evitar l'extinció d'espècies.

Tema 10
    Conèixer el concepte de teixit biològic.
   Conèixer els principals tipus de teixits animals, la diferenciació de les seues cèl·lules, la seua funció i la seua localització en l'organisme. Reconèixer els principals teixits i òrgans animals a través de dibuixos, fotografies o mostres.
   Diferenciar entre clonació reproductiva i clonació terapèutica i entre cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes.
   Valorar els problemes ètics i legals que planteja la utilització de cèl·lules mare per a diferents usos.

Continguts particulars
   Conèixer les principals característiques i la classificació dels bacteris com representants del regne de les moneres.
   Identificar les característiques dels protozous i de les algues que els inclouen en el regne dels protoctistes. Conèixer els principals tipus i algun exemple d'aquests regnes
   Enumerar les característiques pròpies del regne dels fongs i conèixer la classificació dels fongs.
   Reconèixer les característiques principals dels grups taxonòmics que comprèn el regne vegetal: briòfits, pteridòfits i espermatòfits (angiospermesi gimnospermes). Donar exemples notables de cada grup.
   Conèixer l'organització corporal dels principals troncs d'invertebrats no artròpodes, des dels porífers fins als equinoderms.
   Enumerar les característiques dels artròpodes distingint les particularitats de cada una de les seves classes.
   Reconèixer les principals característiques morfològiques i anatòmiques de cada una de les classes de vertebrats.
   Distingir els grups de cordats destacant les característiques que els diferencien d'altres troncs.

Activitats a realitzar
Us he enviat per internet una sèrie d'activitats relacionades amb els temes a estudiar i ara us passaré un llistat dels exercicis del llibre que cal fer en classe. així mateix, ja sabeu que cal fer un treball - presentació sobre un teixit (animal o vegetal) i que aqueslls alumnes que encara no han presentat el powerpoint sobre biodiversitat, ja me'l poden enviar per correu electrònic.
o   Activitats del llibre del tema 7 (ja es van dir en classe, fa molt de temps)
o   Activitats del llibre del tema 8:
Activitats de les pàgines 163 i 167; activitats 1 i 2 de la pàgina 1721, activitat 4 de la pàgina 172.
o   Activitats del llibre del tema 9:
Activitats de la pàgina 178, 181, 186 i 192.
Activitats de les pàgines 198-9 (utilització de claus dicotòmiques)
Activitats 26 i 27 de la pàgina 201
o   Activitats del llibre del tema 10
Activitats de les pàgines 220 a 223

Altres activitats per escrit (seria interessant publicar-les en el bloc dels alumnes de 1 BAT, tot utilitçant hiperlinks)
A més a més, vull que cada alumne faça un informe d'aproximadament un full, en format d'article periodístic sobre una espècie (animal o vegetal) en perill d'extinció, un altre sobre una espècie endèmica i un altre sobre una espècie invasora.
No vull que copieu d'internet. És necessari que recolliu informació i després l'organitzeu i redacteu amb les vostres pròpies paraules. A ser possible, exemples propers, valencians o de la Penísula Ibèrica.

dijous, 3 de febrer de 2011

Exposicions PowerPoint sobre teixits


Aquest treball correspon als punts 10 a 12 del tema 8 (teixits vegetals) i al tema 10 del llibre (teixits animals). Cada alumne s'encarregarà d'exposar un teixit, tot explicant la seua localització dins de l'organisme, els tipus cel·lulars i la seua especialització, les funcions que desenvolupen, les classes de cada teixit, etc. Depenent de cada tema el temps d'exposició variarà de 10 minus a 25. Ja en parlarem amb més detall.
Es tracta d'un treball molt gràfic. Convé cercar fotografies microscòpiques reals i esquemes idealitzats de cada teixit, per poder explicar-los en classe amb ajuda del PowerPoint.
La presentació està prevista per a finals de Febrer. Per a qualsevol dubte, podeu escriure al meu email.

Alumne/a
Tema a treballar
Observacions

TEIXITS ANIMALS

Elena Gómez
Teixit Epitelial

Cristian Sales
Teixits conjuntiu i adipós
Es troben dins dels teixits connectius
Quique Font
Teixits  cartilaginós i ossi
Es troben dins dels teixits connectius
Guillermo Nácher
Teixit sanguini

Sergio Cervera
Sistema Nerviós
Interessa també el mecanisme de trnsmissió de l'impuls nerviós
Raquel Bosch
Teixit muscular
Interessa els tipus i el mecanisme de contracció muscular

TEIXITS VEGETALS

Marta Jordán
Teixits meristemàtics
pàg 164
Ángel Cortell
Sistema epidèrmic

Celia Sánchez
Sistema fonamental
Parènquima, colènquima i esclerènquima
Daniel Soriano
Sistema Vascular
Xilema i floema

dimecres, 2 de febrer de 2011

Com ataca el Pasmodium els glòbuls rojos

 

Ja sabem que  la malària  o Paludisme és una malaltia terrible  endèmica de les zones tropicals que causa més d'u milió de marts a l'any. El  responsable de la seua transmissió és el mosquit Anopheles, portador del protozous del gènere Plasmodium.  Només entrar, els plasmodis  s'encaminen al fetge, on es multipliquen ràpidament de manera asexual.  El cicle del paràsit  és complex  i inclou diverses formes i un dels seus moments clau és l'"entrada" dels merozoïts en els glòbuls vermells.
  Fins ara mai s'havia vist el moment exacte en que el plasmodi viola la integritat del glòbul vermell i s'oculta al seu interior per seguir reproduint-se fins rebentar-lo.




Font de la notícia: amazings.es

diumenge, 30 de gener de 2011

Els reis del treball en equip.

liquen.jpg 

Ningú dubta que el treball en equip és un bon invent. Tots els membres de l’equip en surten beneficiats i els resultats són molts superiors als que aconseguirien treballant individualment. La única condició, és clar, és que tots hi posin el coll. Que massa sovint n’hi ha que s’hi repengen. Això ja ho van descobrir els éssers vius fa milions d’anys i exemples d’organismes que viuen en simbiosi n’hi ha per tot arreu. També hi ha paràsits, és clar, però el benefici a llarg termini és menor.
De totes maneres, una de les simbiosis més reeixides són els líquens. Els organismes implicats treballen tan coordinadament que aparentment semblen un únic organisme. Però un liquen no és una planta, ni un animal, ni un res de res. Un liquen és una combinació de dos éssers vius que treballen coordinadament per sortir-ne beneficiats de la feina en equip. El primer dels participants és un fong, que pot oferir protecció enfront la radiació del Sol i la dessecació ja que presenta una bona capacitat de captar aigua de l’ambient. L’altre participant és un alga, o de vegades, un bacteri fotosintètic. En els dos casos la gràcia és que fa fotosíntesi i aporta uns nutrients que li faciliten molt la vida al fong.
El fet que siguin dos organismes diferents complica la seva classificació. A més, molts d’aquests fongs estan tan adaptats a la forma liquènica, que si es separen de l’alga els costa molt créixer i reproduir-se o simplement no poden fer-ho.
Per reproduir-se han desenvolupat un seguit d’estructures ben curioses. En ocasions es tracta simplement de unes quantes fibres de fong amb algunes algues entremig. Altres vegades és més complicat, però l’interessant són les estructures reproductives. N’hi ha que semblen taques de colors. Altres semblen plats pintats amb un color lleugerament més intens a l’interior. Alguns recorden petites trompetes que surten del cos del liquen.
Però de vegades es produeix un divorci entre els dos components. Se sap des de fa molt temps que els líquens són uns dels primers “organismes” que desapareixen quan augmenta la contaminació i per això es fan servir com bioindicadors. Si la qualitat de l’aire es modifica o si apareix pluja àcida o coses similars, el fong comença a fer estructures més gruixudes i resistents. Això impedeix que l’alga faci la fotosíntesi i la unió entre els dos es desfà. Per això, una manera senzilla de saber si l’aire d’una ciutat és net consisteix simplement en mirar si veieu líquens al carrer. Si n’hi ha, l’aire és net, encara que potser les escultures en patiran les conseqüències ja que molts tenen capacitat d’incrustar-se tant a la pedra que l’arriben a degradar. El procés és lent, però incansable, i a la llarga fa malbé la pedra.
El més curiós dels líquens és que encara tenim moltes coses per saber. El seu metabolisme és curiós, ja que el fong aprofita els sucres que fa l’alga amb la fotosíntesi, però abans els transforma en altres sucres. I una cosa semblant passa amb moltes altres molècules. Això fa que no parem de descobrir noves substàncies potencialment interessants en els líquens. Productes que cap organisme fabrica per separat, però que en combinació si que el poden generar.
Tot plegat fa que quan observeu un liquen no esteu mirant un organisme. Més aviat estareu mirant un ecosistema en miniatura. I de pas, sabreu que esteu en un indret poc contaminat.

Un altre exemble molt curiós de simbiosi entre plantes carnívores i rates-penades el podeu llegir ací

dilluns, 10 de gener de 2011

Projecte EMPRENDEVIRUS

La Federació Espanyola de Biotecnòlegs (FEBiotec) i el Grup Hespèrides Biotech SL han posat en marxa un nou projecte educatiu per a l'alumnat de segon de Batxillerat, Emprendevirus Humà: injectant el gen de l'emprenedor, que ha estat finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el Ministeri de Ciència i Innovació. Després de l'èxit del projecte educatiu del curs passat, Biotechnofarm en el qual va participar el nostre centre, tornem  a involucrar-nos. Atesa la dificultat que presenta fer aquesta activitat amb  el grup de 2 BAT, hem decidit que participen els alumnes de Biologia de primer de Batxillerat. Una gran oportunitat per als nostres alumnes!
De moment podeu anar visitant la web www.emprendevirus.es on trobareu tot tipus d'informació sobre el projecte. La primera sessió tindrà lloc el proper dimecres 19 de gener, de 9 a 11h.

Concurs d'astronomia AULA DEL CEL2011

Vull informar-vos  i animar-vos a participar en aquest concurs que organitza l'"Aula del Cel" de la Universitat de València. Els interessats, poden parlar amb mi en classe.



L'Aula del Cel és un projecte educatiu realitzat en col·laboració amb la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Durant el període lectiu organitzem activitats en l'observatori dirigides a alumnes des de tercer curs d'educació primària fins a segon curs de batxillerat. Enguany convoquem també un concurs com altres anys de temes astronòmics. En concret constarà de varies modalitats on podreu escollir segons els alumnes interessats i nivells corresponents. En el vostre cas, la modalitat I.

Modalitat I: presentació de micro-relats curts de tema astronòmic o astronàutic en valencià, castellà, anglès o francès de 600 paraules d’extensió màxima. El micro-relat, una vegada imprés, es muntarà en una cartolina amb una grandària de lletra adient per a poder ser llegida en l’exposició

El termini de presentació de projectes finalitzarà el divendres 6 de maig per a poder exposar-los en el Jardí Botànic de la Universitat en les dates que es comunicaran més endavant. Els treballs seran individuals.


El premi als millors projectes consistirà en una excursió per a visitar l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València situat en Aras de los Olmos. Animeu-vos. La visita és NOCTURNA. No és massa difícil guanyar, així que animeu-vos.